Reflexes
REFLEXES
Què collons mires? Estic fart que m’analitzis amb la mirada i facis exactament el mateix que jo. Si miro a la dreta, tu també desvies la mirada cap a la dreta. Si em mantinc ferm, tu també. En el fons crec que t’agrado. Et mors pels meus llavis acolorits. Tan fins ells. Mira’ls. Bé, així. Què t’agradaria fer-los? Besar-los? Tocar-los? Segur que llepar-los, mal parit. També he vist que et fixes en la piga que tinc a la galta. Ja sé que és maca i sensual. Li dóna un toc d’elegància i encant a la meva cara. És com una lluna que no té por del sol. Tu en tens una, però no sé, no és igual. No té la mateixa intensitat. Està com diluïda.
L’altre dia mentre follava em vaig posar a pensar que ja era hora de provar coses noves. Tu què creus? Sempre el mateix s’acaba fent avorrit.
Tu sí que has provat coses, eh? Oi que sí? Què és el que més t’ha agradat? T’avergonyeixes? Va, ostres, explica-m’ho. M’ho imagino, però no sé fins a quin punt és veritat. Fa mal? Jo no en seria capaç, i ho saps.
El que ara em ve de gust és menjar-me un gelat de mango amb textura de iogurt. Te’l fiques a la boca sòlid i fresquet. I al cap d’una estona, dins teu, es desfà. Es converteix en líquid i adopta la temperatura del cos. Finalment te l’empasses. Déu meu, amb aquesta calor em ve molt de gust. Només parlo jo. Digues alguna cosa. Sempre és igual. Tu calladet i jo parlant.
Espera’t que se t’ha parat una mosca al serrell. No et moguis. Que no et moguis t’he dit! T’he copejat i a sobre no he matat la maleïda mosca. T’agrada el dolor? A mi només si té un propòsit. Però quan penso en..., ja saps qui..., crec que m’agrada sofrir. Fer-me el màrtir i el dolgut. La víctima. No sé fins a quin punt és normal. Quan estem junts ho gaudeixo al màxim. L’altre dia ens vam donar les mans; va sorgir sense preveure-ho. I em vaig excitar. Que graciós que una encaixada de mans pugui produir més excitació que un petó o qualsevol contacte físic més atrevit. Aquell frec em va produir un foc intern molt fred. Cremava. Demà tornarem a veure’ns. No em ve de gust. Ja t’he dit que ara mateix el que vull és el gelat. No qualsevol sinó el de mango. Què has dit? Tu sí que en saps! Gelat de mango amb una fulla de menta. T’agraden les coses salvatges, ho sé. L’autèntic. Una bona barreja. Bé..., no ho sé. Quan menges un gelat no mastegues, no mossegues. La menta trencaria aquesta tendència. Sí, igual que quan em mires així. Em talles. Que paris! Només escolta. Sense mirar-me, així. I si em mengés el gelat des de la seva mà?! A cullerades l’agafaria. Però el millor seria quan quedés el líquid restant. Si el llepés abans que jo m’enfadaria i li diria quatre coses. Ja t’he dit que ara mateix no em ve de gust que ens veiem. Ni demà. A la merda. Només penso en el gelat.
Si no penses obrir la boca me n’aniré. A sobre tinc aquest gra a l’orella. Deuen ser els nervis, segurament. Sempre espero que es posin blancs i llavors els rebento. Veus, és un dolor que agrada. Sentir com explota. Li poses punt final a una molèstia. I si fos el seu, faria el mateix. Em controlaria perquè sé que no seria adequat, li semblaria estrany. Però m’encantaria rebentar-li un gra, fins i tot un d’aquells puntets negres que té al nas. Sí, com els teus, però els teus no els toco, quin fàsic. Ja te’ls grataràs quan et banyis.
Pensant-ho bé, no sé si preferiria menjar-me un gelat a la seva mà o rebentar-li un gra. I si el gra fos a l’esquena, encara m’ho posaries més difícil. Totes dues coses no poden ser, oi? Llàstima.
L’altre dia se’m va infectar l’ull perquè vaig acariciar un gat abandonat i després em vaig tocar la cara. Sort que no em vas veure. T’hauries espantat. Allò sí que era repugnant.
Sempre sóc jo qui posa punt final a les nostres converses. Podries tenir més caràcter. No ho sé, més iniciativa.
Que no m’imitis, t’he dit. Em talles. Ostres. La veritat és que m’agrades. Més d’una vegada t’he imaginat sense roba. No sé què passaria. Tu què creus? Normalment penso en això quan tinc un mal dia. Això m’alleugereix, em tranquil·litza. És com si a una espelma encesa de cop li llacessis un got de llimonada. Així em sento, com aquella espelma tota humida. Humitat de llimonada. No et ve de gust un mica de llimonada? Podem jugar que tu ets mango i jo llimonada. Vols?
