Italia - Bolonia
Bolònia
Per ser una persona atractiva no cal mesurar un metre noranta, ser prim com una tagliatella al ragù ni tenir tots els músculs fibrats. L’anatomia no ho és tot. Certs atributs i comportaments poden fer-te destacar positivament i, si ets precís i amb bon ull, ser més desitjat que persones físicament prodigioses.
Tot i no haver visitat Bologna en plena època universitària, amb els carrers replets d’estudiants, m’atreveixo a dir que és un clar exemple d’èxit, en relació al que expressaven les primeres línies.
Són tres detalls que m’ho fan pensar:
Primer, l’arquitectura. Bologna es vesteix sempre amb el mateix tipus roba; el mateix estil. Des de la torre Degli Asinelli es poden contemplar totes les teulades uniformes i es pot distingir que tots els edificis, que s’alcen a la base dels turons, i s’estenen per l’esplanada, comparteixen una arquitectura comuna i semblant.
Segon. Aquest centre cultural es nodreix d’aliments ecològics que el fan créixer sa i fort. Partint d’un radi de dos kilòmetres des de la Piazza Maggiore, escassos són els cotxes que recorren els seus carrers, quedant així només plens de vianants. Aquest és un valor i una personalitat molt difícils de trobar, i sobretot de mantenir, en ple segle vint-i-u.
Tercer. Cada cop que la senyoreta Bologna va a alguna reunió social, o té una cita especial, es decora sempre amb el mateix tipus de collar: corredors amb arcs. Aquests, presents en tots els edificis, són una característica distintiva essencial. Si un dia la veiessis sense aquest complement, no la reconeixeries.
El cert és que en poques ciutats d’aquest món podria gaudir més d’un dia de pluja com ho faria aquí. Travessar i deixar-me guiar pels corredors arquejats dels edificis mentre veig i sento, a escassos metres, el perill de la pluja sense sofrir cap mal. Continuar el meu camí sense impediments ni preocupacions, com si es tractés d’un dia assolellat qualsevol, és una sensació que anhelo viure algun dia; una experiència que deu ser admirable i indescriptible.
En resum, tota persona i tota ciutat poden ser apreciades pels altres, i per si mateixes, simplement seguint un rigorós procés de planificació, voluntat i perseverança. El resultat podrà agradar o encantar, però mai passarà desprevingut: tots els qui es creuin amb ella identificaran que és especial -i això és molt a dir, tenint en compte el nombre de persones i ciutats que conviuen a la Terra-.
Zoològic de pluja
Avances pels corredors arquejats
La sents, com si fossis dins de casa,
Però la sensació és una altra,
Més directe,
Més autèntica,
No estàs enclaustrat ni tancat
Ets lliure
La pots tocar i,
sobretot,
escoltar sense embuts,
sense vidres entremig.
I el xoc contra el terra
a escassos metres de tu
no t’esquitxa,
no prens mal
Així és
segueixes la ruta
A través de la pluja
La vius, la veus i l’escoltes
Però sobretot,
La gaudeixes
I continues avançant pel corredor arquejat.
