El primer conte que vaig llegir d’aquest autor i llavors no vaig poder aturar-me de llegir les seves altres narracions. Partida d’escacs, 24h de la vida d’una dona o Nit Fantàstica em van encantar. El pagament del deute pendent és una de les poques vegades que he plorat llegint conte.
Els seus contes són narracions pures, com si estiguessis veient una pel·lícula. Els tres desconeguts el vaig catalogar com el millor conte que havia llegit fins aleshores l’any 2015. La dona somiadora i Bàrbara de la casa de Grebe són dues històries d’ell que també em van agradar molt.
És increïble com una història breu pot tenir tant de contingut i esdeveniments. Cada paraula i cada signe de puntuació sembla que s’hagi posat a consciència.
Com diu Henry Miller a Tròpic de Càncer: “Al costat de la perfecció de Turguenev, poso la perfecció de Dostoievski. Hi ha quelcom més perfecte que l’Etern Marit?”
Descobriment magnífic que va servir-me com introducció al meu viatge posterior a Egipte. Unes històries que et fan veure la duresa d’aquell país i conèixer les seves tradicions i costums. Les emocions dels personatges les sents a flor de pell. Tot esperant el líder, Gimnàstica, Gossos bòxer... de tots colors i Els papers de l’Issam Abdalati són les històries que més m’han agradat, sobretot l’última.
Quan vaig llegir aquest conte, el personatge Bartleby em va crear una gran intriga per voler saber per quina raó actuava d’aquella manera. Em va semblar una narració magnífica.
Em dóna la sensació que Cortázar ha creat un món propi que es veu reflectit en les seves històries, com és el cas de Borges. Vaig llegir-me el primer conte d’aquest recull (Casa ocupada) i ja no vaig poder aturar de llegir els següents, entre els que també destaco Carta a una senyoreta a París.
un llibre que destaca per unes històries molt fresques que estan relacionades les unes a les altres. A diferències d’altres col·leccions de relats, aquest manté una qualitat literària continuada durant totes les pàgines. Les bromes que hi ha durant un conte, les frases morals o les descripcions de plats de menjar, són aspectes que t’apropen als personatges i a les escenes narrades.
Llegir aquestes cròniques ha sigut com viatjar sense moure’s. I a més aprens moltes coses llegint-lo. Aprens molt. La seva crònica sobre Barcelona em va agradar i sorprendre perquè es centra plenament en la Mercè Rodoreda i en la seva obra la Plaça del Diamant.
Pensava que els contes del Bukowski serien semblants a les seves novel·les, però res a veure. Tractats amb enginy i sobre temàtiques impactants. Fill de Satanàs, Cap amunt sense ales, La vida d’un rodamón i Venjança dels maleïts són els que més em van agradar.
Els contes que hi ha en aquesta publicació em semblen extraordinaris i molt enginyosos. Justament considero que aquest és un dels seus punts forts que el converteixen en un referent de la literatura catalana. Els tres contes que més m’han agradat són Pigmalió, Quarts d’una i El jurament hipocràtic.
Els contes amb sentit d’humor i enginyosos d’aquest autor em van sorprendre molt. Tracta temes seriosos d’una manera que enganxa i llegir-lo em va inspirar per escriure alguns contes.
Els meus contes preferits d’aquest recull són Atac contra les dones, Elogi als gossos i El sorprenent cas del Sr. Bruhl
Aquesta breu història conté un gir que em va sorprendre molt perquè et mostra la crueltat de la vida i la maldat amagada d’algunes persones.
Borges crea un món màgic que és el que fa que les seves històries siguin úniques. Tots tenen un missatge darrere, un enigma amagat. Els contes que més m’han agradat són L’altra mort, L’espera i Emma Zunz.
Dels contes que he llegit d’aquest recull, no hi ha hagut cap que no m’hagi agradat. Situacions quotidianes amb els que he arribat a connectar molt bé i m’han fet reflexionar. Resulta una lectura amena i que conté ironies.
Els contes que més m’han agradat són A algunes els agraden fredes, Hi ha alguns sormirures i El Nadal dels vells.
Amb aquest llibre vaig descobrir en Sergi Pàmies, a qui considero un altre referent de la literatura catalana actual. Els seus contes destaquen, segons la meva opinió, per una prosa i un ús del català sublims que fan que llegir-lo sigui un veritable plaer.