OBLIDAR ÉS FÀCIL
El present esborra el passat. L'estat d'ànim o l'opinió que tenim ara fa que oblidem el que sentíem o el que pensàvem fa un temps. En altres paraules, si just abans de morir estàs en un estat de felicitat total, els anys de penúria i dificultats ja no importen perquè serà aquesta última sensació de satisfacció la que t’emportaràs al cel – o a l’infern.
Són molts els exemples de la vida diària que reflecteixen aquest factor irracional; el futbol és una bona font de mostres.
Durant la temporada 2013-2014 un dels ja millors jugadors de la història, Lionel Messi, va disminuir el seu rendiment respecte temporades anteriors. Aquell any el F.C Barcelona va perdre la lliga a l'última jornada, a casa, contra l'Atlètic de Madrid.
Un any en blanc i un Messi terrestre van fer saltar els nervis dels aficionats culers. La gent va oblidar tot el que Messi havia fet pel Barça (per alguna raó va ser escollit el millor jugador del món durant quatre anys consecutius) i només tenien ulls per fixar-se en el final de la nefasta temporada. De fet, la gran majoria dels aficionats volien que el jugador argentí marxés del club blaugrana; el senyalaven com el gran culpable del fracàs aquell any.
Què hauria passat si finalment se l’hagués traspassat? Amb gairebé tota seguretat es pot afirmar que aquest any no s'haguessin guanyat tots els títols. I tot això hauria estat per culpa de valorar l’última temporada del jugador en lloc de tota la seva trajectòria al club.
Aquest any s'ha viscut quelcom semblant, però no en l'àmbit de jugadors sinó de directius.
El Barça no donava gaires senyals d'esperança a principis de temporada. Tots els problemes senyalaven al president Josep Maria Bartomeu, continuista a les idees de Rosell, com el culpable. Els patrocinadors, els nefastos i poc transparents fitxatges, les sancions de la FIFA i la incorporació de Luis Enrique com entrenador són una petita mostra dels factors que l'afició prenia en compte per considerar en senyor Bartomeu com un indigne per presidir un dels clubs més importants del món.
Els mesos van passar i el Barça va acabar guanyant tots els títols disputats. D’aquesta manera, la gent, a final de temporada, va relacionar de manera positiva el triplet amb el president Bartomeu, oblidant així tots els factors prèviament citats. En altres paraules, els aficionats van caure a les garres de la conducta irracional explicada al primer paràgraf i, com calia esperar, Bartomeu va arrasar a les eleccions el dia 18 de juliol, molt per davant de l'expresident Joan Laporta.
Aquest article, que s’ha exemplificat amb casos esportius, pretén donar un toc d’atenció als aficionats de futbol, per descomptat, però també es pot exportar aquest comportament humà a altres sectors, fins i tot en el de la moralitat i l’ètica.
Com valoren els treballadors d’una agència de borsa el fet que un directiu acomiadi a un dels seus companys bastant-se només en l’última dolenta transacció – en què la sort pot ser la causant del resultat – i oblidant-se així la seva excel·lent carrera a l’empresa?
Com hem vist en l’exemple de Messi, deixar-nos guiar pel Sistema 1 causa que a vegades prenguem decisions subòptimes que tenen conseqüències negatives pel rendiment de l’equip, o l’empresa, en un futur.
Malauradament, encara hi ha un factor a tenir en compte: el de la nostra credibilitat i l’imatge que donem a la resta.
Com valora la societat a una persona que oblida el que els altres han fet per ell durant anys i es queda, només, amb la darrera acció?
Tot depèn de les circumstàncies i el context, però la facilitat d’oblidar és una manera d’actuar que deixa de ser digne, responsable, justa o, fins i tot, humana. O en la mateixa línia, una persona que manté una opinió constant durant molt de temps, però que al final canvia de posició per quelcom poc justificable perd qualsevol respecte que es pugui merèixer.
En resum, aquest escrit pretén demostrar a la gent que certs comportaments automàtics que tenim, dels que no som conscients, són molts cops contraproduents. No obstant això, un cop ens coneixem a nosaltres mateixos, i també certs mecanismes, es troba en les nostres mans controlar aquestes reaccions automàtiques, guiades pel Sistema 1, i donar prioritat al Sistema 2, l’encarregat de l’anàlisi de l’experiència.
[1] PEREGIL, F. (20-05-2014). Messi: “Si no me quieren o dudan de mí, no tengo problemas en irme“. El País. http://deportes.elpais.com/deportes/2014/05/20/actualidad/1400597253_457336.html
[2] LLOPIS, A. (07-12-2014) ¿Pasarán Douglas y Vermaelen a la lista de pufos del Barça?. Colgados por el futbol. http://colgadosporelfutbol.com/pasaran-douglas-y-vermaelen-la-lista-de-pufos-del-barcelona/
[3] ROJO, L. F. (28-06-2015) Bartomeu toma la delantera. Marca. http://www.marca.com/2015/06/28/futbol/equipos/barcelona/1435482862.html
