Qui no ha estat mai víctima de la humiliació i, fins a cert punt, agressió per part de porters de discoteques? Individus que quan realitzen aquesta professió adquireixen una màgia negra que els fa creure’s superiors als altres i posseir privilegis per maltractar els clients. 

     Aquest comportament té una explicació científica demostrada en l’experiment Presó de Stanford de Philip Zimbardo (veure vídeo). Aquesta investigació va concloure que el context té un paper fonamental per a determinar la nostra conducta. Ja podem ser jutges, policies o persones amb bona moral, que si ens situem un dia a l’entrada d’una discoteca, amb roba negra i cara de pocs amics, ens contagiarem d’un aire intangible que ens farà tractar els assistents com si fossin d’una classe social inferior i sense drets. 

      Tenint en compte aquestes bases, és preocupant que aquesta professió nocturna hagi adquirit aquesta dimensió i l’estiguem explicant a partir de l’experiment de Zimbardo. El punt essencial és que l’escenari en una discoteca no hauria de ser equiparable al d’una presó. 

      En primer lloc, en una presó els guàrdies són conscients (i els presos ho accepten) que disposen d’un poder superior per solucionar les situacions de perill que es puguin donar amb els reclusos, que no deixen de ser gent perillosa que han assassinat o han comès altres delictes. En canvi, un porter no és més que un treballador de la discoteca que ha de facilitar un bon servei. Poden negar l’admissió a certes persones en casos puntuals i solucionar picabaralles, però no haurien d’exagerar, ni creure’s en excés, la seva funcionalitat.  

      I en segon lloc, també és recriminable que la gent que va a una discoteca accepti ser tractada com convictes. Excepte que estiguis pixant a la porta o t’estiguis arrossegant per terra a causa de l’alcohol ingerit –i encara així-, hem d’exigir que se’ns tracti amb el respecte que mereixem. Per tant, també és responsabilitat nostra no contribuir a què els porters es creguin i actuïn com guàrdies de presó. 

      En conclusió, la intenció d’aquest article no és realitzar un atac directe i sense preàmbuls a la gent que executa aquesta feina sinó a la professió en si. Perquè com molt bé sabem, el rol que interpretem és el que determinarà les nostres accions.