Les microfinances

LES MICROFINANCES

Microscope va situar a Bolívia com el país número dos del món segons la seva adequació per a les microfinances, per darrere de Perú, a causa del seu marc regulador i el suport institucional. 
Bolívia, que té un PIB per càpita dels més baixos d’Amèrica Llatina [4.996 dòlars el 2014 segons el FMI], té una població de 10 milions d’habitants on la meitat són pobres, i d’aquests un 25% viu en extrema pobresa. Amb aquest marc de tanta penúria, Bolívia esdevé un país idoni perquè les microfinances hi produeixin els seus efectes positius sobre la societat ja que la seva funció és, dit d’una manera resumida i directa, proveir serveis financers a les persones que no hi tenen accés, bàsicament persones sense recursos. 

El fet que les persones sense ingressos no tinguin accés a serveis financers pot ser difícil d’imaginar però, per exemple, a Bolívia, les Cholas, les dones que vesteixen de la manera tradicional: una faldilla ample, una tela que cobreix el tronc superior i un barret estil Charles Chaplin; no tenien fins fa poc permès entrar als bancs. Elles i qualsevol persona humil tenien prohibida l’entrada a les úniques institucions que subministraven serveis financers. Per tant, si les persones necessitades, que són la base principal de la societat boliviana, no tenien accés als bancs, es produïa, en certa manera, una trampa de pobresa.  

És una mica contradictori el fet que només les persones riques puguin obtenir crèdits, mentre que les persones pobres, que justament són les que necessiten els diners, no se’ls permeti. D’aquesta manera, les microfinances tenen com a objectiu trencar amb aquesta discriminació.


Una part fonamental per entendre la importància de les microfinances és entendre un balanç de situació i l’efecte palanquejament:
En les figures 1 veiem que la persona pobre només té actius i patrimoni; podria rebre préstecs d’un amic o familiar, però són casos puntuals o d’emergència. 
En canvi, una persona amb recursos pot accedir a serveis financers, formant el requadre passiu de la il·lustració número 2. 

I perquè és tan important tenir el requadre de passiu? En el moment en què demanes un préstec, aquests diners els inverteixes en actius: compres o millores la maquinària. Això acaba proporcionant major productivitat i eficiència per part de l’empresa, el que es tradueix en menors costos i majors beneficis, i finalment en una ampliació del patrimoni. Però, com tot a la vida, també hi ha riscos. En el cas que els rendiments d’una operació no sigui l’esperada les conseqüències negatives també es multipliquen si et finances amb diners aliens: hauràs perdut el capital i a més hauràs de retornar el préstec més uns determinats interessos. Mentre que si finances l’operació amb recursos propis, simplement hauràs perdut el capital inicial. 

En resum, la rendibilitat de l’empresa s’incrementa més utilitzant finançament exterior que si només féssim servir els nostres recursos propis, però l’efecte palanquejament també està multiplicant el risc de l’operació. S’ha de buscar un equilibri entre rendibilitat i risc.
Aquesta petita explicació sobre l’efecte palanquejament és en el fons l’objectiu de les microfinances. El que es busca que és que les persones pobres puguin ser més rendibles i desenvolupar els seus negocis o les seves fonts d’ingressos a partir de l’endeutament. Quan reben un préstec i l’inverteixen en el seu negoci, això els produeix majors retorns que si només utilitzessin el seu limitat patrimoni. 

Malauradament, el gran perill de les microfinances és el sobreendeutament. Hi ha institucions de microfinances anomenats taurons, que només es fixen en els interessos, així que busquen endeutar al màxim els clients. Però, aquests tipus de prestadors lucratius acaben fent fallida. En el sector de les microfinances s’ha de tenir també una visió social i no tan sols lucrativa. 

Ha de quedar totalment clar que les microfinances no fan màgia; no fan aparèixer pa a les taules dels pobres; el seu èxit depèn dels clients. Si els receptors dels crèdits no ho inverteixen en la seva font d’ingressos, a mitjà termini tornaran a estar igual que al començament. En molts llocs, els serveis financers es focalitzen íntegrament en les dones, ja que són les que li donen prioritat a la família i invertiran els diners de la manera que els retorns siguin majors. Així que, el procés de les microfinances és molt complex, no tan sols consisteix a donar el préstec sinó que per una banda els proveïdors han de tenir objectius socials i ha d’haver-hi una font de subministrament d’informació pels clients, perquè sàpiguen el funcionament i les regles sobre el préstec que reben. 
Share by: