LECTURES RECOMANADES - NOVEL·LES

Diria que amb aquest llibre vaig descobrir el plaer de llegir. Fins aleshores cap novel·la havia aconseguit traslladar-me a un món tan captivant que ni el cine ni els museus ni els videojocs són capaços, només els llibres. 

No recordo absolutament res del llibre, ni dels personatges ni de la història. Però sé que quan vaig acabar el llibre vaig pensar: això és una obra mestra. 

Mai he tornat a llegir un llibre amb el qual m’hagi quedat amb una sensació tan sublim. Un final perfecte després de navegar per totes aquelles pàgines que són un núvol magistral de narrativa, com la resta de llibres d’aquest autor. 

Amb aquest llibre, Murakami s’ha posicionat com un dels meus escriptors preferits. És increïble la capacitat d’aquest autor per fer-te connectar d’una manera tan real amb els seus personatges, que es transformen en coneguts i amics teus. 

El que m’agrada d’aquesta novel·la és que és realista, no hi ha ciència-ficció i em va sorprendre l’alt contingut amorós i sexual. 

Tot i haver-me llegit La Casa Verda, Vargas Llosa no era un autor que m’acabés de fer el pes. Però després d’haver-me llegit aquesta novel·la, s’ha convertit en un dels meus autors de referència. La caracterització dels seus personatges, la realitat dura de la mateixa història i la seva qualitat literària, m’han fet gaudir amb la novel·la com un marrec.

El primer llibre que vaig llegir d'aquest autor va ser Rabos de Lagartijas i em va encantar. I amb la seva obra més important (aquesta) he confirmat el que ja pensava: narra de la manera més polida i ordenada que he llegit mai. 

Emocionant que la història succeeixi a Barcelona i en llocs on he estat. Tracta d’una realitat molt certa: la lluita i divisió entre classes socials. 

Una prosa i un vocabulari magistral. Al mateix temps hi ha una gran originalitat en cadascun dels capítols, els canvis de punts de vista del narrador o el sorprenent final. 

Una sorpresa enorme en descobrir que a casa, al nostre país, tenim un escriptor d’aquestes dimensions insuficientment difós. 

Primer clàssic de la literatura que vaig llegir de manera voluntària. Em va sorprendre molt l’estructura de la novel·la en format de diaris, per alguna raó m’esperava que estaria narrat d’una altra manera. 

L'angoixa, el patiment i la soledat que et transmet el protagonista és dolorosa. Es passa tota la seva vida esperant que passi succeeixi una cosa amb un final summament trist. Una solitud que es manté present en tota la vida. 

Aquest llibre em va donar la inspiració per interpretar una fase de la meva vida i prendre la decisió definitiva. No volia quedar-me  tancat en unes muralles durant anys, desitjant sortir, de la mateixa manera que el protagonista.