Austria
Viena
Vaig arribar a Viena sense saber el que em trobaria. I això és el que més em segueix estranyant: l’escassa publicitat i reconeixement que té aquesta ciutat.
N’era conscient de la importància que va tenir l’imperi Austrohongarès a finals del segle XIX i principis del XX, però pensava que només es veuria reflectit en un parell d’edificis i poc més. De fet, l’única expectativa que tenia abans d’anar-hi era menjar el famós pastís Sacher. Ja em diràs tu! I a més, va resultar ser una experiència la mar de decebedora.
Deixant de banda expectatives i hipòtesis, passem a la realitat. Només arribar, ja al vespre, ens vam dirigir al Wiener Rathaus (l’ajuntament) on una gran pantalla projectava música clàssica en directe. Això va significar el primer punt guanyat: una ciutat que aposta per la cultura. És ben sabut que es tracta d’un país que viu amb intensitat la música clàssica i on grans músics i compositors han fet carrera. Era maquíssim asseure´s en una cadira i contemplar el concert amb l’ajuntament il·luminat com a fons de pantalla. Però això no és tot. Encara hi ha més! L’oferta cultural d’aquesta ciutat es compon també d’un fotimer de museus i exhibicions, sobretot d’art. Tots són ben dignes de ser visitats i en especial destacaria el museu Belvedere, l’Albertina i el Leopold. En tots tres hi ha unes col·leccions magnífiques de Klimt i Schiele per passar-te matins sencers.
I no és només la cultura el que distingeix aquest lloc. A l’endemà de la nostra arribada vam realitzar una passejada pel centre històric i em va glaçar veure els impetuosos edificis imperialistes omnipresents a tota hora. El palau imperial dels Hofburg seria el nucli d’un barri antic que s’estén per tot arreu, mantenint sempre un perfil noble i autoritari. Segons el meu punt de vista el museu d’història d’art i el d’història natural serien potser els dos edificis més impressionants.
La meva opinió doncs, després de recórrer Viena durant una setmana, és que es tracta d’una de les ciutats imperials més impressionants d’Europa podent competir d’igual a igual amb Londres o París, per exemple –tot i això també s’ha d’acceptar que la utilitat i bellesa extreta al riu Danubi és nul·la comparada amb el Tàmesi o Siena–.
Així doncs, jo em pregunto: qui valora Viena? Qui la considera com un destí predilecte quan es visita Europa? Quants asiàtics venen a Viena quan realitzen els seus viatges transoceànics? Hi ha una manca de consideració cap aquesta metròpoli injustificable i imperdonable.
